Integrant profunditat i perspectiva

La capacitat de concentrar intensament la nostra atenció, immergint-nos profundament en certa labor o activitat, està declinant al segle XXI. Els estudis al respecte ho mostren. Moltes persones que abans solien endinsar-se durant llargs períodes de temps en la lectura d’un llibre, en la resolució d’un problema, en la creació d’una obra o en la reflexió dialogada, avui senten dificultats per fer-ho: ja no resulta tan natural ni habitual.

No hi ha dubte sobre quin és el principal factor d’aquest canvi: les xarxes socials digitals, particularment aquelles basades en scrollejar, estan acostumant als seus bilions d’usuaris al consum de continguts breus i dispersos que provoquen canvis freqüents d’estat emocional i de focus intel·lectiu, una dinàmica que pot resultar tant addictiva com nociva per a la profunditat mental.

Però la concentració, com deia Bruce Lee, “és l’arrel de totes les capacitats de l’ésser humà”. Només la focalització de l’atenció ens permet realitzar labors profundes i només aquesta mena de labors dona lloc a avenços remarcables. El canvi constant de focus, la multitasca, pot ser adequat per a labors fàcils, però en activitats que requereixen grans dosis d’esforç, habilitat i presa de decisions, no dona els millors resultats.

Això es deu a que el desplaçament de l’atenció d’un tema a un altre comporta una despesa energètica: com més sovint fem aquests canvis i com més forts són, més la nostra energia psíquica es perd en les transicions i esdevé, per tant, improductiva. Per això la diversitat de projectes i processos oberts pot dificultar-nos el seu progrés, sobretot, si no tenim les eines i els coneixements per a gestionar aquesta diversitat amb destresa.

D'altra banda, però, incórrer en una visió massa estreta i focalitzada, perdent de vista el context, ha sigut també una tendència problemàtica comuna al món contemporani. Només la perspectiva panoràmica i l’amplitud de mires ens permeten prendre decisions basades en el bon criteri que ens dona la comprensió del conjunt i la consideració de la seva complexitat. Assolim un major grau de perspectiva en la mesura que som capaços d’adoptar més punts de vista diversos conjugant-los en una visió global coherent.

Tenint en compte tot això, sorgeix un dels grans reptes que tenim a la societat hipertecnològica del segle XXI, a saber: la pràctica integrada de la profunditat i la perspectiva. Si la perspectiva és essencial per assolir una bona concepció, la profunditat ho és per a una bona execució.

Com l’àguila, convé que planem plàcidament sobre el territori de la nostra vida, contemplant la panoràmica i, quan s’escau, ens focalitzem en un punt, enfocant-lo amb gran detall, precipitant tota la nostra energia sobre ell. Aquesta au que vola silenciosament a gran altura obté el seu formidable poder d’aquesta prodigiosa combinació entre perspectiva (una amplitud de visió de fins a 340° enfront dels 180-200° dels éssers humans) i profunditat (una agudesa de 4 a 8 vegades superior a la nostra), podent passar del seu mode panoràmic al seu mode telescòpic en qüestió de mil·lisegons.

Llibres com “La visió integral” (Ken Wilber), “Amplia el teu rang” (David Epstein), “La visió sistèmica de la vida” (Fritjof Capra) o “El cap ben posat” (Edgar Morin) ens proporcionen idees inspiradores per a eixamplar la perspectiva, mentre que altres com “Enfoca’t” (Cal Newport), “Focus” (Daniel Goleman), “Essencialisme” (Greg McKeown), “Indistractable” (Nir Eyal) o “Una sola cosa” (Gary Keller i Jay Papasan) ens donen consells valuosos per a cultivar la concentració.

Podem condensar les principals ensenyances d’aquestes obres de referència en una via general per a exercir i exercitar, en la nostra vida quotidiana, la capacitat de concentració profunda i la de perspectiva panoràmica?

El mètode Vitalintegral està dissenyat per això: ens ajuda a evitar distraccions i focalitzar intensament la nostra atenció quan convé, però alhora, ens facilita obrir la mirada cap a la perspectiva panoràmica, sempre procurant que el pas de la profunditat a l'amplitud i viceversa, succeeixi de forma ben fàcil, fluida i fructuosa.

Blai Dalmau Solé