Polaritat: simple i complex

La figura del Renaixement que va realitzar descobriments, invencions i contribucions en els camps més diversos, des de l’arquitectura a la biologia, des de l’anatomia a la pintura, des de la música a la filosofia, des de la botànica a la poesia i des de l’escultura a l’enginyeria, pensava que “la simplicitat és la màxima sofisticació”. Què volia dir amb aquesta frase Leonardo da Vinci?

El simplisme, és a dir, la simplicitat que degrada la realitat tot ignorant la seva complexitat, és cosa fàcil; però la simplicitat positiva, la que comprèn i transcendeix la complexitat, requereix grans dosis d’intel·ligència, creativitat, coneixement i esforç, perquè s’orienta cap a solucions summament eficaces (enfocades en el més important) i eficients (amb menys fan més). És la màxima sofisticació.

Un altre geni historicomundial, Albert Einstein, també ens convida a buscar la simplicitat sense caure en el simplisme: “Tot ha de fer-se tan simple com sigui possible, però no més simple”. Quan les coses es fan excessivament simples, precipitadament simples, s’incorre en la negativitat a la qual també es referia el gran cineasta Robert Bresson: “Dues simplicitats. La dolenta: simplicitat – punt de partida, buscada massa aviat. La bona: simplicitat-resultat, recompensa per anys d’esforç”. També en aquesta línia discorre un dels jutges i juristes més influents de la història, Oliver Wendell Holmes: “Jo no donaria ni una figa per la simplicitat que es troba abans de la complexitat, però donaria la meva vida per la simplicitat que es troba més enllà de la complexitat”. I el cèlebre emprenedor Steve Jobs ho recalca: “S’ha de treballar de valent per aclarir les idees i fer que el pensat sigui simple, però val la pena un cop s’aconsegueix, ja que pot moure muntanyes”.

Assolir la simplicitat positiva, així doncs, implica reconèixer i respectar, considerar i comprendre, transitar i transcendir, la complexitat. Per això el filòsof i sociòleg francès Edgar Morin, ha propugnat, a través de la seva llarga vida (té cent tres anys), la noció de pensament complex. Aquesta forma de pensament, o “paradigma de la complexitat”, es fonamenta en un conjunt de principis d’intel·lecció i d’estratègies metodològiques que ens permeten evitar el simplisme a l'hora d’explicar, descriure i concebre diversos fenòmens. En contraposició als paradigmes reduccionistes que tendeixen a fragmentar i aplanar la realitat, Morin, com altres pensadors contemporanis, advoca per una visió integral i integradora.

Traslladant aquests criteris a l'àmbit personal, s’escau preguntar-nos: com podem organitzar les nostres vides quotidianes de la forma més sofisticadament simple? Quins hàbits ens permeten viure amb l’eficàcia i l’eficiència de la simplicitat que està més enllà de la complexitat? Quina mena d’ordenació vital ens estimula a realitzar plenament el nostre potencial personal de progrés integral?

Per abordar aquestes qüestions, s’escau explicar la història que em va portar a formular-les i respondre-les. El 2014, després d’un parell d’anys marcats per les crisis i els contratemps, començo a reconstruir la meva vida sobre noves bases. Aviat es posa de manifest que un dels àmbits que requereix la meva atenció és l’organitzatiu: l'ordenació de la meva vida és precària donat que no està basada en la simplicitat sofisticada, sinó en el simplisme negligent o en la complexitat desconcertant. Així que em poso a recercar i aprendre, llegint obres de productivitat personal i d'organització quotidiana dels referents del sector. M’inspiro. Transformo els meus hàbits. Pas a pas. I a través d'aquest camí, amb els anys, va emergint un nou enfocament, un innovador sistema. Un marc conceptual per ordenar la totalitat de la vida personal acompanyat d’una forma elegant d’emprar el paper com a suport. L'experimento i l'evoluciono fins que, a la tardor del 2023, començo a compartir-lo amb un nom que expressa la seva essència: Vitalintegral.

El mètode Vitalintegral es basa en 4 pilars de desenvolupament i 8 parcel·les vitals. Els pilars són el coneixement, la creació, la gestió i cura d'un mateix. Les parcel·les tenen doble cara: ment i filosofia, espiritualitat i emocions, cos i salut, professió i economia, societat i naturalesa, amistats i comunitats, sexualitat i família, estructures i sistemes.

La intersecció d'aquests 6 pilars amb aquestes 8 parcel·les ofereix una matriu organitzativa senzilla i efectiva, un mapa que ens permet viatjar pel territori de la nostra vida desplaçant-nos plàcidament i amb perspectiva. Un marc simple que no resta, sinó que redobla, la nostra integralitat i, amb això, la nostra pau. Doncs tal com predicava la Pelegrina de Pau, la dona que va caminar més de 40.000 quilòmetres durant 28 anys en un pelegrinatge personal per la pau, “La simplificació de la vida és un dels passos cap a la pau interior. Una simplificació persistent crearà un benestar interior i exterior que posarà harmonia."

Blai Dalmau Solé